Home


QUIN RISC TÉ LA MEVA MASCOTA?

Quin risc té la meva mascota?


Veterinaris Montuiri - cucs intestinalsAquest mes seguim amb la nostra campanya d’antiparasitaris i vos explicarem com podem prevenir que els nostres animals tenguin paràsits. Hi ha gent que pot pensar que el seu ca o el seu moix no té cucs perquè no els veu en les caques del seu animal o perquè menja herba i es purga, o que no tenen puces perquè no les veuen o no es grata... però això no garanteix que el nostre animal estigui lliure de paràsits, l'única manera és la desparasitació periòdica. 

Els canets i moixets quan neixen poden estar parasitats amb cucs redons, ja que es transmeten des de la mare per la placenta, i després amb la llet quan mamen. 

Els cucs intestinals, tant els cucs redons com els plans, poden afectar a cans i moixos de totes les edats. Els canets i moixets joves són els que manifesten símptomes més freqüentment, com diarrea, falta de creixement o fins i tot gastroenteritis greus. En cas dels cans i moixos adults, el seu sistema immunitari manté els paràsits en un número controlat, pel que no hi ha tanta quantitat com per que els eliminin amb les caques o donin símptomes com diarrea, però això no significa que no estiguin eliminant ous amb les femtes, amb lo que s’està contaminant l’ambient i és un risc per a altres animals i per a les persones.

Els paràsits intestinals, tant els redons com els plans, estan adaptats a viure dins els budells pel que no solen sortir a l’exterior. El que l’animal parasitat treu amb les caques són els ous o les larves, depenent de l’espècie de paràsit, i aquests són microscòpics. Per tant, el fet de no veure cucs no és garantia de que el nostre animal no en tengui.

Per a prevenir la disseminació d’ous de paràsits en l’entorn i per tant que puguin ser un perill de contagi tant per a altres animals com per a les persones, és essencial un bon programa de desparasitacions periòdiques, així com recollir els excrements que els animals poden fer als carrers i parcs, i fins i tot al camp i no deixar que facin caques a parcs on puguin jugar nins. 

Montuiri Veterinaris - moix caçadorTambé s’ha d’evitar que els animals mengin carn crua o cacin ratolins o petits animals i se’ls mengin, en cas de cans i moixos caçadors s’hauran de desparasitar més freqüentment.

Hem de recordar també que les puces són una font de contagi d’una espècie de cucs, els Dypilidium, aquells que veiem amb forma de granets d’arròs, per tant, un animal que ha tengut puces també l’hem de desparasitar internament.

Per el que fa als paràsits externs, els més habituals són puces i paparres. Les paparres viuen al camp i zones amb herbes, necessiten ingerir sang per passar d’una fase larvària a l’altra i per posar els ous en cas de les adultes, d’aquesta manera poden passar de varis dies a setmanes adherides a l’animal. Amb el procés d’ingerir sang poden transmetre virus i bactèries que provoquen malalties greus als animals i a les persones. Els nostres cans i moixos es poden infestar amb paparres si viuen al camp o zones rurals o si surten a passejar per boscs o jardins.

Les puces adultes viuen tota la seva vida sobre l’animal, poden posar uns 20 ous diaris, que queden a l’ambient on viu l’animal, generalment al seu llit, sofàs, catifes, etc. I si la temperatura és òptima, com passa dins les vivendes, poden desenvolupar-se durant tot l’any. Per tant per cada puça que veiem sobre els nostre ca o moix hi ha centenars d’ous i larves allà on viu. Per això és tan important tractar a tots els animals de la casa durant tot l’any.

El risc de contagi amb paràsits existeix durant tota la vida dels animals i s’ha de tenir en compte l’estil de vida de cada mascota per donar-li el tractament més adequat. A Montuïri Veterinaris t’aconsellarem sobre la millor pauta de desparasitació per al teu ca o moix segons el risc d’adquirir paràsits i el risc per a la família.

alt

Laura Gomila